Recerca

La recerca vol presentar les conseqüències humanes del franquisme i detallar les persones que van patir l’impacte de la guerra, la repressió i la instauració del nou règim totalitari.^[1]

El franquisme va ser un règim totalitari, criminal i antidemocràtic, va ser la versió espanyola del totalitarisme. En paraules del dictador de 1936: ^[2]

España se organizará dentro en un amplio concepto totalitario, con su nacionalidad, unidades nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y continuidad implantando el más severo principio de autoridad.

El règim franquista es va auto definir «vertebrado y ágil» sota els principis de «unidad, totalidad y jerarquía».^[3] Per això, el sistema totalitari franquista va perseguir la dissidència política i social amb tots els mitjans dels quals va disposar, sense treva i amb l’ús sistemàtic del terror i la violència. Durant la Guerra Civil, primer, i després durant la dictadura, els objectius de Franco van ser «depurar» el «pueblo español» i «limpiarlo de todos aquellos que habían hecho posible los avances democratizadores de la Segunda República»;^[4] eliminar definitivament tots aquells a qui el franquisme veia com a «seres infrahumanos, sucia, repugnante, degenerada y pestilente escoria depravada, alimañas, rameras y criminales.»^[5] Aquesta persecució obsessiva va provocar infinitat de víctimes i conseqüències que van afectar greument la major part de la societat.

La recerca s’ha fet mitjançant les fonts orals i bibliogràfiques, la documentació dels diferents arxius catalans, estatals i internacionals, i el recompte quantitatiu dels padrons.

Hem pogut constatar l’impacte del cop d’estat militar en els moviments de població i l’extensió temporal, la magnitud i la varietat de les conseqüències de la repressió franquista. També hem pogut constatar la repressió múltiple,[6] «és una concepció àmplia i complementària de la repressió, que ens ajuda a perfilar cada cop millor la prossecució de la guerra civil enllà de la seva fi».

Es vol mostrar el perfil^[7] de les persones que van patir les conseqüències del cop d’estat militar franquista amb l’exili i les que van ser perseguides i reprimides pel totalitarisme d’una de les dictadures més sagnants d’Europa: ^[8]

A pesar de todas las limitaciones estadísticas, la dictadura española se sitúa como la segunda más sangrienta entre las europeas, tan pronto como se la compara con las cifras equivalentes de la Alemania nazi e Italia hasta 1939. Solo la superó, aunque a considerable distancia, la soviética.

Las estimaciones más fiables calculan que durante la guerra civil más de 170.000 personas fueron víctimas de la represión. Una sangría humana de dimensiones desconocidas en la historia de España y muy superior a la registrada por el fascismo italiano y el nazismo alemán en tiempos de paz, solo comparable a la de la dictadura estalinista.

Ens referim a les execucions del franquisme com «assassinats» sense distingir si van ser extrajudicials o mitjançant un procés judicial. El poder militar i judicial implantat pel franquisme era il·lícit i fraudulent, va ser el resultat d’un cop d’estat i de la guerra que va suplantar el poder legal i legítim de la II República. Qualsevol condemna del franquisme, més encara les condemnes a mort, van ser condemnes i assassinats amb aparença de legalitat, aplicades per una autoritat imposada per la força que no tenia cap presumpció d’imparcialitat, que no va jutjar fets sinó conductes i opinions polítiques i que va organitzar i planificar la persecució i l’extermini sistemàtics de l’adversari polític, social i nacional. En realitat totes les sentències del franquisme van ser, i són, no legals i no legítimes,[9] i per tant van ser assassinats o crims d’estat.

---

^[1] Gómez Bravo, Gutmaro. “Venganza tras la victoria. La política represiva del franquismo (1939-1949)”, a En el combate por la historia: La República, la Guerra Civil, el Franquismo, editat per Àngel Viñas, Barcelona: Pasado & Presente, 2012, p.575-592.

^[2] «Radio Castilla», Diario de Navarra,  2 d’octubre de 1936.

^[3] Abella, Rafael. La España falangista. Madrid: Arzalia Ediciones, 2019.

^[4] Arnabat Mata, Ramón i Agustí Agramunt Bayerri. “Castigar, atemorir, silenciar. L’abast de la primera repressió franquista a Catalunya (1938-1948)”. Recerques nº. 80 (2022): 107-139.

^[5] Preston, Paul. “Franco y la represión: la venganza del justiciero”. Nuestro Tiempo. Logronyo: Universidad de La Rioja, 2010, 59-70.

[6] Mir, Conxita, Rafael Cots, Albert i Ramon-Molins, Gabriel. “Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963). Lleida: Pagès editors, 2017, p. 11.

^[7] Preston, Paul. “L’Holocaust espanyol”. Barcelona, Editorial Base, 2011, p. 21.

^[8] Gómez Bravo, Gutmaro. “Venganza tras la victoria. La política represiva del franquismo (1939-1949)”, a En el combate por la historia: La República, la Guerra Civil, el Franquismo, editat per Àngel Viñas, Barcelona: Pasado & Presente, 2012, p. 575.

[9] Llei 20/2022, de 19 de octubre, de Memòria Democràtica, art. 4.